Sílvia Requena I Martinez.

Abogada y Profesora asociada de Teoría del Derecho en Universitat Internacional de Catalunya

 

Em dic Sílvia Requena. Vaig néixer l’any 1968 a Terrassa on vaig viure durant 30 anys entre els barris de Sant Pere i, de més jove, el Pla del Bon Aire, on encara hi tinc grans amistats. Vaig estudiar a l’escola pública, la concertada i la privada. En concret, vaig fer la primària entre l’Acadèmia del Vallès i el Col·legi Abat Marcet, vaig seguir l’EGB al Col·legi Públic Pere Viver i el BUP i el COU, a l’escola Airina.

A la Universitat hi vaig anar primer, amb el meu estimat amic Josep Rull i Andreu, a cursar primer de Dret a l’Autònoma de Barcelona. Després, vaig seguir cursant segon i tercer de carrera a la UNED. D’aquesta manera, podia compaginar estudis amb feina tant en els sectors públic i privat. I finalment, em vaig Llicenciar a la Universitat Internacional de Catalunya.

L’any 1998 vaig anar a viure per casualitat a Vilanova i la Geltrú, on ja porto residint-hi 20 anys.

Vaig fundar una família amb l’Albert Ferrari, un enginyer industrial que aviat portarà 25 anys casat amb mi.

Així, entre el Vallès Occidental i el Garraf, ja m’ha passat mitja vida.

Però, en realitat, em sento una mica de cada poble de Catalunya, doncs, des de ben jove vaig pertànyer i participar de la direcció nacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya que m’obligava a desplaçar-me per tots els racons del territori.

Abans d’exercir privadament l’advocacia, vaig treballar per a dos bufets d’advocats, un parell de promotores immobiliàries, el Servei Català de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació professional de fabricants de pinsos animals que pertany al Foment del Treball Nacional, el Departament de Benestar Social de la Generalitat, l’Institut Català de la Dona. Vaig ser administradora de comunitats de propietaris a la costa del Baix Penedès i vaig ser Cap dels Serveis Jurídics de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. També, vaig assessorar el Grup Parlamentari de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya. Finalment, vaig ser Directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat depenent de la Secretaria d’Afers Exteriors.

ACADÈMIC

Des de fa 8 anys, sóc professora a la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya. He impartit docència a la llicenciatura, al grau i al màster de l’advocacia i de criminologia, de les assignatures, Deontologia professional, Ètica de les professions jurídiques, Dret Públic de Catalunya, Dret Administratiu i, en l’actualitat, també sóc professora de Teoria del Dret.

L’any 2012, vaig obtenir el Diploma d’Estudis Avançats, amb el treball d’investigació “la llei compulsiva”. Ara, estic en procés de redacció final de la tesi doctoral en el nou programa d’investigació de Dret i Economia.

Totes les promocions d’alumnes amb les quals he tingut el plaer de conèixer i formar, són avui professionals solvents i, més important encara que això, han esdevingut millors persones.

Professional

L’any 2003, vaig fundar el meu bufet d’advocats a la ciutat de Barcelona. Es diu Requena Bufet d’advocats i avui és una firma integrada per diversos companys i companyes amb diferents especialitats del Dret. Vaig anar orientant la meva dedicació al Dret de família, al dret de l’empresa familiar, i vaig especialitzar-me en Dret processal civil i contenciós-administratiu.

M’he anat orientant en causes de protecció jurisdiccional de Drets fonamentals, sancionador, de la funció pública, d’obtenció de llicències d’activitat i usos urbans, així com, responsabilitat comptable davant del Tribunal de Comptes i empara electoral davant del Tribunal Constitucional.

Avui, 15 anys més tard de la inauguració del bufet, puc afirmar que he intervingut a totes les instàncies jurisdiccionals i constitucionals de l’Estat. És a dir, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem, Tribunal de Comptes, Tribunal Constitucional.

En dues ocasions, he estat designada com a Vocal no judicial de la Junta Electoral Provincial de Barcelona.

Avui, estic dirigint l’estratègia de defensa dels empleats públics de la Generalitat represaliats per l’aplicació de l’art. 155 CE, el quals van ser cessats injustament per Mariano Rajoy i Brey.

En l’actualitat, preparo l’estratègia jurídica d’arribar fins al TJUE i, si s’escau, el TEDH.

 

Empreneduria

L’Any 2012 vaig fundar INTERPARTES S.L, una consultoria estratègica d’igualtat de gènere per a les organitzacions. Avui, aquesta societat ha realitzat projectes europeus per reforçar la participació, visibilitat i difusió de les dones a la ciència i la tecnologia.

Hem fet col·laboracions empresarials amb el Grup Pitàgora per al disseny i implementació de Plans d’Igualtat al Consell Comarcal del Maresme, i també hem col·laborat amb la Fundació AGI, duent a terme la planificació de gènere de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

Actualment, estem duent a terme el Pla d’igualtat de dues empreses de transport de la Segarra.

Amb el temps, hem anat focalitzant-nos en dues línies de treball ampliant la nostra oferta de serveis:

D’una banda, dissenyem l’estratègia de comunicació, posicionament i digitalització d’empreses i tota mena d’organitzacions.

I, de l’altra, prestem assessorament en plans estratègics i de viabilitat futura per a les empreses en general i, més específicament, industrials.

 

ACTIVISTA SOCIAL PRO DRETS HUMANS I POLÍTICA CATALANA

Des de ben jove, he participat, integrat o liderat i impulsar un nombre important de projectes associatius.

En primer lloc, vaig vincular-me a l’AAVV del barri i l’AMPA del CP Pere Viver, per organitzar activitats extraescolars dirigides als nens del barri del Pla del Bon Aire i als alumnes de l’escola pública. També vaig ser monitora de l’Esplai Turons.

Amb 18 anys, vaig integrar-me a DONA, associació juvenil defensora dels drets de les dones on vaig arribar a ser-ne presidenta durant 4 anys.

Des d’aquesta posició, vaig integrar la delegació catalana que va participar a la IV i darrera Conferència Mundial de les dones organitzada per les Nacions Unides a Pequin, l’any 1995.

Vaig entrar en política juvenil l’any 1984 implicant-me amb la Joventut Nacionalista de Catalunya. Vaig ser membre del Comitè Executiu Nacional i encarregada d’incorporar l’ideari de la igualtat d’oportunitats de les dones joves en el programa electoral de Convergència Democràtica de Catalunya.

L’Any 1990 em vaig fer militant de CDC, on vaig tenir responsabilitats territorials i sectorials diverses, fins l’any 2016, que vaig presentar-me a les primeres eleccions primàries que el partit organitzava per a encapçalar la llista de Convergència al Congrés dels Diputats i presidir el Grup Parlamentari a Madrid.

Les eleccions primàries sols van comptar amb l’oportunitat de fer campanya durant 12 dies. Malgrat això, el resultat obtingut, fou ben positiu, doncs, crec que les primàries van representar l’inici de la renovació del partit polític que havia estat pal de paller del catalanisme polític des de la Transició democràtica. Van ser un espai honest de noves propostes ideològiques. Van suposar la visibilitat de molts talents dins de CDC. Van significar un impuls per a la participació interna en qüestions cabdals les estratègies que caldria seguir al Congres del Diputats des de la política catalana. Van ser les primàries on el President Mas, feia la passa al costat i emergia el nou lideratge del President Puigdemont. Van ser la graella de sortida per al congrés que el partit celebraria el juliol del mateix any i, on va prendre la decisió de dir-se’n PDECat.

Avui, sols em dedico a la professió i la docència, si bé, sóc l’advocada dels Convergents i, contribueixo al bon posicionament d’aquesta marca política que segueixo considerant vàlida per a una bona articulació de polítiques públiques a Catalunya amb capacitat d’influir en la societat catalana per tal d’assolir un espai central i ampli de la política a Catalunya. Espai que creiem molt maltractat per les constants envestides irresponsables dels poders fàctics de l’Estat contra l’autogovern de Catalunya.

Som i serem, sí. Però també: Fem i farem.

Venim de molt lluny per estar-ne segurs. Sabem allò que hem fet. També, sabem allò que no va estar bé que féssim. Sabem el que cal fer, per fer-ho millor. I sabem el que farem. Una mica més de saviesa que ens fa potencialment creïbles, des del reconeixement dels propis errors