Sóc la Sílvia Requena

L’origen d’aquest bloc, va tenir lloc coincidint amb la convocatòria de les primeres eleccions primàries de Convergència Democràtica de Catalunya, el partit polític que més i millor va saber vertebrar la societat catalana durant el més llarg període de temps de la història recent.

Aleshores, em vaig presentar com la candidata que volia representar les bases, perquè la meva militància havia començat des de baix feia 31 anys.

Aleshores, en el context del dret a decidir, vaig creure convenient remarcar que el dret a decidir havia de començar a casa, a casa nostra, a dins de Convergència. Per això, em vaig dirigir a tots els militants animant-los a comparèixer davant les urnes del partit i poder decidir l’opció que més els representés.

La meva prioritat, sempre ha estat escoltar la gent. I, en el cas de les primàries, volia escoltar totes les veus que integraven aquest gran moviment polític anomenat CDC. La idea era portar la seva veu, la veu de les bases, al faristol del Congrés dels Diputats.

Volia arribar a tots els sectors del meu partit i vaig apostar per un canvi en la gestió i en les formes de fer política dins CDC, sempre mantenint una actitud dialogant i oberta que mirés cap endavant, començant una nova etapa de renovació i de participació horitzontal. Un partit que es pensés de baix a dalt, perquè és en el que sempre he cregut que podia ser el mètode de regeneració.

Convergència va ser un partit divers, amb molta gent de sensibilitats diferents i sempre amb un gran poder d’entesa, pacte, diàleg i concòrdia. Crec que va ser una gran errada dissoldre’l. En especial, per les grans obres fetes. I perquè és, fins i tot, injust, no reconèixer que va fer potser el paper més difícil, si atenem al que va haver de construir i el moment en què va haver de fer-ho.

He estat dins Convergència des de ben jove i puc dir que m’identifico amb tots aquells qui han ajudat a empènyer i han treballat voluntàriament i professionalment pel partit i, per tant, pel país. Aquell partit, com tots els que venien de lluny, necessitava una renovació i cares noves per continuar avançant i adaptar-se als nous temps i als canvis que la societat d’avui dia reclama. No sé si vaig ser part de la renovació d’aquell partit, però estic ben segura que vaig ser-ne l’inici. Convenia una renovació, certament, però no pas una dissolució, que és el que va acabar passant.

Aquelles primàries reflectien molt  les ganes de fer les coses d’una altra manera és el que va dir Convergència Democràtica de Catalunya el mes de maig de 2016. Estic orgullosa d’haver-ho pogut fer. Per ser aquell un moment que en la perspectiva històrica, va tenir com a mínim, la qualitat de ser un moment de transició.

Ara, quan han passat dos anys d’aquella aventura, en el context actual de dissolució d’aquell partit, sento que per tal d’aprofitar l’oportunitat tinguda, cal continuar treballant des de CONVERGENTS. Avui, l’espai que, entenc, com l’autèntic continuador de l’esperit de CDC.

Si CONVERGENTS emergeix amb força a Catalunya i sabem traslladar a la societat catalana la seva pertinència i valor, crec que podrem veure una nova etapa d’estabilitat política orientada a la construcció del país des de la base, amb un lideratge més moderat i amb l’aposta sincera per la centralitat àmplia de la ciutadania catalana. Sense frontismes i sense renúncies a cap somni de llibertat.