L’ÚS ALTERNATIU DEL DRET

En els darrers sis anys que porto dedicats a la docència del Dret,  ha estat una constant de transmissió als estudiants el tema de l’ús alternatiu del Dret com una mala acció humana, mancada de consistència moral, per representar una forma pràctica de justificació de la fi, al marge dels mitjans.

L’ús alternatiu del Dret, així entès, representa un abús de Dret, una superació de la bona fe entre les parts, diria que, fins i tot, significa una forma de frau, per la qual, les parts de la relació (de naturalesa pública o privada) desconnecten i sols actuen sense respectar l’existència de “l’altre” i la consideració de les seves raons o motius.

No seré reiterativa amb allò que molts juristes de prestigi estan afirmant, gairebé a diari, en relació al despropòsit de fer de l’amenaça, una forma habitual de conducta política des de posicions de govern o des de les més elevades responsabilitats de l’Estat.

Però sí que vull fer notar, que la mateixa amenaça reiterada en el temps des de l’àmbit de la creació del Dret, fins i tot, des de la seva interpretació i aplicació, esdevé una conducta èticament rebutjable i, en paral·lel,  tipificada criminalment en el Codi Penal vigent.

Aquesta observació fa que, de manera raonable, haguem de decidir si som davant d’un conflicte quina solució depèn de la política o, si, al contrari, el donem a solucionar al Dret. Un camí o l’altre, fins i tot, sobre la base d’idèntiques premisses, condueixen a solucions completament oposades. Si ho fem dependre de la política, el marc admetria adaptacions des del punt de vista de les circumstàncies. Si, per contra, deixem que el Dret, segrestat per l’amenaça continuada, tingui en exclusiva la clau de la resposta, serà de difícil encaix l’acceptació ètica del plantejament o de la solució.

És a dir, la mateixa legislació espanyola que uns diuen incomplir per altres, és vulnerada pels uns. I aquest procedir continuat i perllongat sostingudament en el temps, durant més de 7 anys, no només és perillós, si no que és altament irresponsable, perquè en Ètica tan retret podem fer de la mala acció conscient i volguda, com de la inacció, l’obstaculització i la desídia volgudes i també conscients.

Tampoc cal insistir gaire en el fet que constitueix un ús alternatiu del Dret, seguir  promovent i validant que siguin els jutges els que facin política a través de les sentències i altres resolucions (en comptes dels representants elegits democràticament). I, encara més, això representa un abús de la màxima constitucional de l’art. 117 CE: “la justícia emana del poble…” Doncs, aquest precepte recorda que és el poble el dipositari de la Justícia. Com és el poble el dipositari de la Sobirania.

De manera que, al poble no se’l pot contrariar un cop es pronuncia a les urnes. Com no pot ser defraudat per mitjà de subterfugis jurídics de dubtosa artificiositat o per mitjà de traslladar als òrgans jurisdiccionals atribucions que no tenen.

Aquesta font de legitimitat del poder judicial que és el poble,  es veuria qüestionada si aquell acaba actuant només al dictat dels altres poders de l’Estat. Cosa que a part de fer desaparèixer la seva presumpta independència, debilitaria la funció jurisdiccional com a poder, provocant, fins i tot, que Jutges i Magistrats, per tal de retrobar la connexió amb la font que és la voluntat popular en l’administració de la Justícia, haguessin de ser elegits pel poble evitant així llur deslegitimació.

Haver abordat un problema polític permanentment com una controvèrsia estrictament judicial té això: que l’ús alternatiu del Dret ja no pot ser maquillat o amagat. Irromp desvergonyidament per instal·lar-se en les ments i conductes dels qui s’hi dediquen i el pitjor és que penetren en les persones que no poden qüestionar-ho perquè no poden canviar-ho o simplement perquè l’anàlisi crítica s’ha fet desaparèixer de la vida habitual dels ciutadans.

Em pregunto, fins quan!

 

One thought on “L’ÚS ALTERNATIU DEL DRET

  1. La mafia, concretament USA habia i ho fa en l’ocasió encara, l’alteració del Dret pels seus advocats quan ho precisa. I més enllà encara.hi ha allò de Plató. No son cercles concentrics l’ ètica i el Dret

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.