2 de novembre de 2017

TRISTESA

Sóc amiga de tots vuit Consellers de Catalunya empresonats per ordre de l’Audiència Nacional. Els conec personalment. Amb alguns hi he treballat durant anys per la causa catalana. I, amb tots, vaig tenir l’honor d’acompanyar-los a la llista de país anomenada “Junts pel Sí” el 27 de Setembre de 2015.

Aquell projecte unia  les forces catalanistes ERC i CDC per primera vegada, a fi de conduir Catalunya a decidir el seu propi futur.  Es va tractar d’una llista que va anteposar els interessos de país als propis de cada partit.

Una llista que va aconseguir moltíssima il·lusió i mobilització. Una aposta catalana de pluralitat i d’integració de diverses sensibilitats.

Una bona eina fonamentada en l’estimació sincera a la manera com ens va dir el President Macià: “estimo tots els catalans, sense distinció de classe, ni de partits…”

El Parlament resultant del 27S de 2015 ho fou amb el 77,80% d’avals del poble de Catalunya. No ho oblidem. Doncs, en termes de participació democràtica, foren aquélles les eleccions més majoritàries de les darreres dècades.

Ara, amb els ulls encara plorosos, repasso la premsa del meu escriptori i em trobo que el 8 de maig de 2016 el periodista Fidel Masreal va cobrir les primeres primàries de la història de CDC per presidir el Grup parlamentari a Madrid.

Francesc Homs i jo, ens  disputàvem aquelles primàries i d’això donava compte el periodista. Tot i que,  em trobo de cara amb un perfil que ell mateix em va fer aquell dia 8 de maig de 2016 i, remarcava unes paraules meves pronunciades en un acte polític de la campanya electoral del 20 de desembre de 2015. Eleccions que, van ser després repetides el 26 de juny de 2016.

Recollia Masreal que jo vaig defensar el següent:

«Que el PP s’enfonsi

De les seves intervencions a la campanya de les generals es dedueix que estem davant una dona (…) de verb gairebé agressiu. En un acte de campanya admetia sense embuts que el seu objectiu era aconseguir «que el PP a Catalunya s’enfonsi» i quedi «esquerdat». L’altra obsessió en els seus missatges va ser la possible suspensió de l’autonomia catalana. Demanava vots perquè el Senat no configurés una majoria absoluta dels populars. «Hem d’anar a Madrid a fer d’advocats del procés independentista»,

Llegint això, opino que va ser realment premonitori. Una fotocòpia fil per randa de tot el que està passant avui a Catalunya. Tan de bo, m’hagués equivocat.

Me n’adono que, ara encara més, tenim el deure d’unir forces novament per fer justícia a les institucions catalanes i als nostres Consellers.

Avui, jo també hauria de ser a la presó amb els meus companys!

Per això, cal que seguim el seu exemple i fem de la unitat d’acció la millor reposta a la venjança elitista espanyola.

Amb fermesa i sentida tristor ens hem de conjurar durant les properes setmanes per entonar les paraules del President Companys:  “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir,  tornarem a vèncer”.