Unes primàries per decidir quin partit volem

Hi ha molta gent a CDC. Moltíssima que s’hi ha deixat la pell i les energies per fer i servir de manera altruista i generosa totes les causes que, des de Catalunya, s’han anat succeint a partir de la recuperació democràtica.

Gent que, com jo, ha servit des de tots els espais del partit. Gent que ha servit territorialment, sectorialment, generacionalment i internacionalment. I, per això, som gent que no podem ser adscrits a un únic espai de pensament o a un únic corrent intern o a una única ideologia. Som gent convergent i prou. I això és el que jo sento. I encara ho faig amb orgull. Amb orgull d’haver-hi estat sempre. Amb orgull de saber que aquesta formació política ha comptat amb tanta i tanta gent compromesa en la defensa de la causa catalana, que és gairebé com aquell orgull de pertànyer a una gran família integradora, horitzontal, propera, dialogant, conciliadora, amb una gran tradició de cultura del pacte i valenta quan cal. Això ha estat també Convergència Democràtica de Catalunya des de la transició política, malgrat que les darreres etapes, hagin estat molt complexes i doloroses.

Doncs bé, des del 9N, Catalunya ha obert un nou context de transició política. El context del dret a decidir en llibertat i sense tuteles el seu propi futur. I, per això, especialment per això, portem la coherència de pretendre-ho també a CDC. El dret a decidir comença a casa. I és en aquest context que hem pres aquesta decisió. Una passa endavant històrica perquè mai abans s’ha fet. I una passa que ha de decidir tota aquesta gent que referíem a l’inici.

‘El dret a decidir comença a casa’

Un partit polític que es transforma no pot deixar al marge de les transformacions la seva gent i les decisions que hagin de prendre. La gent que segueix pagant la quota per lleialtat a un projecte dins de casa nostra és la raó d’aquesta passa. I la causa mateixa de l’inici de la renovació.

Per a tota aquesta gent. Per poder fer que s’expressin lliurement. Per donar-los l’oportunitat de decidir no sols sobre la pregunta més profunda a la qual el partit s’enfronta des de la seva fundació l’any 1974, sinó també decidir sobre una altra manera de fer política més radicalment democràtica i més transversal.

Per tot això, per la il·lusió que ja està generant. Per l’efecte mobilitzador que suposa confrontar idees, projectes i propostes. Per la sana competència. Per la radicalitat que es desprèn i perquè cal mimar més les nostres bases i retornar-les el seu dret a decidir també dins de CDC.

Hi ha una altra manera de fer política que supera les ficcions que promou el màrqueting polític. L’autenticitat i el retorn a la realitat com a valor eminentment nostre.

Tot això, és el que cal veure en aquesta aposta per a les properes Eleccions Primàries que tindrà Convergència en tota la seva història.

Hi ha una altra manera de fer política. Totes les bases del partit, ho sabem des de la seva constitució. Una manera que defuig de l’excessiva gesticulació i que es connecta amb els valors fundacionals de la CDC originària. És ara el moment d’aquestes bases.

 

 

 

5 thoughts on “Unes primàries per decidir quin partit volem

  1. Ànims Sílvia!!! Gent com tu sou els que feu gran CDC i Catalunya!! Cal avançar, obrir el partit i el país a una plena democràcia participativa, i això comença a casa.

    Liked by 1 person

Els comentaris estan tancats.