18/12/2015 La nostra companya Ainhoa ens convida a Nou Barris.

IMG-20151219-WA0007

És una activista que ha dirigit o participat en diverses entitats de defensa dels drets de les dones i, en especial, entitats relacionades amb el problema femení de la fatiga crònica.

Aquesta malaltia està indicant socialment que hi ha una sobrecàrrega de treball en les dones i que aquest sobreesforç, sovint, en comptes de ser directament comprès i, fins i tot, justificat, esdevé sinònim d’estigmatitzacions com la manca de voluntat de treballar o la mandra femenina. L’Ainhoa, que m’ha demostrat que es pot superar un càncer, tenir sentiments honestos per totes les dones amb problemes de salut al seu barri i encara trobar temps per fer política activament amb les dones de CDC, és d’aquells exemples que convé tenir presents cada dia.

Perquè no es rendeix, perquè és valenta i perquè malgrat l’adversitat, allà hi és cada dia. Lluitant i comprometent-se amb altres persones que, com ella, tenen aquesta malaltia i la superen al mateix temps que segueixen la seva activitat tot i ser com la roda petita d’una bicicleta antiga.

A Nou Barris un divendres a la tarda ens hi espera força gent. Els indico la necessitat d’anar a participar el 20D. Els convido a mirar el Senat en aquesta ocasió com el mur de contenció que podria ser davant les temptatives de suspensió de l’autogovern i de les institucions de Catalunya, doncs, per tal de suspendre el que tenim assolit des de fa 36 anys que és l’Autonomia, no n’hi ha prou amb el que vulgui el govern central, sinó que importa el que digui la majoria absoluta dels Senadors i Senadores.

Per això, convé moltíssim que amb el nostre vot de diumenge hi enviem a tants Senadors i Senadores de clar signe sobiranista com podem. En clara reacció a les sonades amenaces que des del govern del PP, han vingut traslladant.

Després d’obrir un interessant col·loqui, l’Ainhoa anima la gent i recorda que si ella tira endavant cada dia, amb aquests problemes en contra és perquè no amaga la força de voluntat i perquè és la nostra voluntat, l’únic que compta.

Aquest escrit el dedico a totes les dones que com l’Ainhoa, pateixen aquesta discriminació social, no veuen valorat el seu treball de cura i atenció a les perosnes depenents i a sobre han de consentir com se les tracti  injustament de mandroses i poc treballadores, quan en realitat fan tres jornades diàries.

La remunerada solament és una d’aquestes jornades. Les altres dues, a part de gratuïtes, no estan ni tan sols ben vistes socialment. Una, per tenir temps de cura a la familia i la llar i, l’altra, per participar com l’Ainhoa a la vida cívica o política del nostre país.