Són les 18h i unes grans amigues com la Mercè Rius, la Meritxell Joan i la Susanna Rivero (La Meritxell i la Susanna, candidates amb mi per Democràcia i Llibertat) ens fan una càlida acollida en un bar ben cèntric de Badalona i, amb elles, un important grup de persones disposades a parlar de política.

Ens prenen declaració les professionals de la Televisió local de Badalona i ens fan unes preguntes sobre el context polític, la utilitat del Senat per una coalició com la nostra de clar signe sobiranista, què anem a defensar a Madrid a partir del proper 20D?

Responem amb tanta claredat com podem: el context és normal, sols han passat 2 mesos des de les eleccions del 27S i el tràmit de la investidura de President a Catalunya no ha esgotat cap termini parlamentari.

D’altra banda, la data de les eleccions generals del 20D, ha estat escollida per Mariano Rajoy. Elecció que no és neutra sinó tot el contrari. La data correspon a una volguda intencionalitat de menys participació de la gent, doncs, la tradició nadalenca, a més de la important càrrega simbòlica que estem vivint a Catalunya té un pes molt clar en la nostra cultura i ens concentra familiarment en l’organització de les properes festes. A més a més, els dies festius de començament del mes de desembre, el pont de desembre, escurcen l’efectivitat de la campanya política i, per tant, la redueixen en dies i, també, en possibilitats de defensa programàtica dels adversaris que no disposin de majories absolutíssimes com la del PP.

Tot plegat, evidencia una clara pretensió del Govern del PP per desmobilitzar l’electorat a fi que participi menys del que seria habitual. I a Catalunya, encara més. Doncs aquí és on precisament el PP va rebre un càstig electoral el passat 27S.

Estic convençuda que el PP no pensa assolir cap èxit a Catalunya el proper 20D. Per aquesta raó es fa la campanya a la seva mida. Ens fustiga des de les espanyes i guanya vots insultant-nos. De tant en tant, ens porten algun ministre despistat a fer-se la foto pocavergonya i, se’n van.

I, a sobre, amenacen contínuament amb amputar el sistema de finançament dels bascos i, per descomptat, es vanten d’eliminar la poca autonomia que encara queda a Catalunya, tenint la mala fe de parlar de privilegis.

Afirmar sense embuts que el Dret català o el Dret basc són privilegis, és tant com reconèixer que per contagi es vol propagar la ignomínia i la deliberada mala fe de dir que l’únic Dret possible és el de Castella. És mentir. És dir que la veritat esdevingui allò que el poder despòtic decideixi.

És no tenir ni idea d’història. No tenir tampoc cap respecte a la diversitat i a la diferència. I pretendre eliminar i ocultar la riquesa cultural i jurídica de nacions que, com la nostra tenen més de 1.000 anys d’existència.

Això em condueix a concloure que, mentre pels catalans la democràcia és una forma d’organització que dóna el poder a la gent, pel PP la democràcia és una forma de control i submissió dels ciutadans al seu poder.

I parlant de democràcia, on exerciràs millor la teva participació política que a unes eleccions al Senat? Una part de la composició d’aquesta Cambra, s’elegeix per vot directe. Desapareixen així les distàcnies i les intermediacions entre elector i electe. Si som realment demòcrates, anirem a votar sabent que els candidats i candidates a senadors seran posats per tu.

Igualment, ara que els unionistes amenacen contínuament amb aplicar l’art. 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia de Catalunya, cal saber i tenir present que és al Senat a qui li correspon l’aprovació d’aquesta suspensió de l’autogovern per la majoria absoluta dels seus membres.

Quan tots hi anem a votar el proper 20D, no oblidem pas la papereta del Senat. I tinguem-ho en compte, per tal de posar les creus sobre noms que sabem que defensarant els nostres drets davant de qualsevol proposta espanyolista de suspensió de les institucions catalanes.

El 20D, prendrem doncs una bona i conseqüent decisió. I votarem al Senat amb saviesa.