Tornar a casa

Divendres 4 de desembre. Primer dia de campanya. Caminant pel Raval de Montserrat em trobo la paradeta de Democràcia i Llibertat ben plantada davant del Mercat de la Independència.

Em rep la candidata al Congrés per Terrassa i bona amiga des de fa molts anys, Montse Caupena. I tot seguit, observo que hi ha molta altra gent que identifico encara després de 20 anys de no haver tornat a veure’ls.

M’emociono quan comprovo que es tracta de Josep Massó i de Jacint Cuyàs. Persones de gran vàlua i trajectòria. Grans terrassencs, que van ser regidors del quart Ajuntament més important de Catalunya.

Persones que em van ensenyar què volia dir perseverar i què volia dir el compromís.

De seguida, un bon nombre de dones liderades per la Mariona Vigués i per la Cristina Valverde de Demòcrates per Catalunya, em posen material a la mà i em diuen d’anar a fer comerços.

Entrem a la farmàcia i em presento com la terrassenca que mai he deixat de ser i informo els clients que esperen a ser atesos que el Senat és important i que no sempre tenim l’oportunitat de votar de manera directa.

Els explico què vol dir el veto del Senat. I que si hi ha majoria espanyolista en aquesta Cambra, serà suspensa la poca autonomia de Catalunya que encara queda.

Amb amabilitat terrassenca, m’escolten i em recorden que segueixi dient què és això de Democràcia i Llibertat.

Tot seguit, la cort de dones incansables, ens introduïm a la pastisseria i granja del Raval i, vet aquí l’alegria de comprovar com la Sra. Argelich de 97 anys, tot prenent-se un suís sap perfectament que Democràcia i Llibertat és el partit del President Mas.

Quan una senyora de Terrassa d’aquesta consolidada edat, és capaç de sostenir que aquesta nova coalició és la successora de Convergència de cara al 20D, suggereix una estranya pregunta en l’aire: quantes altres dones com ella, ho saben? Quantes ho tenen clar?

Tot seguit, canviem de taula i parlem amb un grup d’amigues que també berenen i els donem material de campanya i compartim amb elles la necessitat d’anar a votar la gent de casa, la gent que ho ha donat tot per fer possible el Sí i que ho seguirà fent passat el proper 20D.

En grup, es més difícil saber qui donarà suport a Democràcia i Llibertat. Hi ha dubtes. Està tot encara al començament. Si més no, aquesta candidata torna a acollir-se al sentiment terrassenc per mirar d’accelerar la indecisió de les amigues. Però no sabem si vam assolir l’objectiu.

De camí per la Rasa, ens trobem un grup de joves que esperen a la seva classe d’interpretació davant l’Institut del Teatre. M’hi presento. M’escolten amb atenció i em fan moltes preguntes. M’hagués quedat amb ells una bona estona petant-la. Fins i tot, em volen convidar a prendre una cervesa doncs consideren molt interessant el que els hi explico del Senat. Però la gent de Convergència de Terrassa ens hi espera i volem anar-los a veure.

Arribem al local de CDC. Un exèrcit de persones són ensobrant paperetes del Congrés. Les del Senat no han arribat encara. Quan els veig amb aquella agilitat i sense alçar el cap del que estan fent, em demanen que miri d’explicar què anem a fer el proper 20D.

Em poso a ensobrar com ells. Però em treuen de les mans el material adduint que ara sóc la convidada que els he de convèncer. I miro d’esforçar-me’n tant com puc per ser àgil, directa i clara. Em fan preguntes difícils. Miro de respondre-les també.

En acabar, els meus referents terrassencs, en Josep Massó i en Jacint Cuyàs, em confirmen que malgrat que no hagin alçat el cap de l’honorable tasca d’ensobrar que estaven fent, m’han escoltat amb atenció i han conclòs que sóc una bona candidata per defensar els seus drets.

Sílvia Requena

Candidata al Senat per Democràcia i Llibertat.